La Fundació Guggenheim, així com altres institucions com ara el MOMA, van ser crucials per al desenvolupament de l’art d’avantguarda de la segona meitat del segle XX. Gràcies al seu poder econòmic i a la voluntat de donar suport als nous corrents artístics van possibilitar que Nova York es convertís en el centre neuràlgic de les noves corrents artístiques després de la II Guerra Mundial, desplaçant el paper que fins aleshores havien tingut ciutats europees com Berlín i, especialment, París.
El seu paper també va ser important per a la universalització de l’art. Una mostra d’aquesta obertura de l’art al gran públic és la gran acollida i afluència de visites que van tenen les seves exposicions des del moment de la seva inauguració l’any 1959. De fet, l’edifici mateix és una obra destacada de l’arquitecte americà Frank Lloyd Wright.
Una mostra d’aquest èxit i expansió al gran públic va ser l’exposició inaugural, a la que es van exhibir obres dels artistes de les avantguardes de principis de segle, com Kandinsky i Chagall, però també d’artistes pioners als anys 50 com ara Pollock o De Kooning.
Exposició Inaugural del Guggenheim
artprenem 